Quedo a l’espera de la vostra resposta,

Atentament,

Montse

Sr. Conseller del Departament d’Educació,

Sóc docent en actiu amb destinació definitiva al Servei Educatiu del Baix Penedès des de fa 5 cursos escolars. Anteriorment estava destinat, també amb caràcter definitiu, a l’IES Ramon de la Torre de Torredembarra, on impartia docència directa a l’aula, i des d’on vaig ser “convidat” –des dels meus serveis territorials– a integrar-me, treballar i defensar el projecte dels que, llavors, encara eren “incipients” serveis educatius.

Fins a dia d’avui continuo assumint la gestió de la formació del professorat de la meva zona. Dono suport als centres que treballen en projectes d’innovació en coeducació, en comunicació audiovisual, en biblioteques escolars i en convivència i mediació escolar. Sóc referent territorial en coeducació i he representat el meu territori en el grup de treball per a l’elaboració dels plans de formació de centre. He creat una xarxa de centres que treballen l’audiovisual com a llenguatge des del vessant de l’animació i de la ficció. També participo en els plans d’entorn de la zona i en la consolidació, el funcionament i la formació del meu servei educatiu.

Sóc una de les persones afectades per la “minoració” de llocs de treball en serveis educatius: a partir del dia 31 d’agost perdo la meva destinació definitiva i deixo de treballar en el Servei Educatiu del Baix Penedès.

Davant la línia argumental del Director General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat pel que fa als criteris per concretar l’esmentada reducció, us voldria fer algunes consideracions:

1. Quan es diu que “la minoració s’ha aplicat, preferentment, en llocs sense atenció directa a l’alumnat” us voldria dir que els serveis educatius –i el meu també– tenen atenció directa diària a l’alumnat i al professorat de la zona. Us remeto als plans d’actuació i a les memòries de cada curs presentades als serveis territorials.

2. No crec que s’hagin “tingut en compte el nombre de centres, professorat i alumnat que atén cada servei educatiu”. La zona educativa on treballo, des de fa 10 anys, augmenta cada curs la ràtio d’alumnes matriculats. I, puntualment, el curs vinent es posa en marxa un nou centre primària-secundària i una nova llar d’infants.

3. No entenc l’afirmació “excepte en casos puntuals i degudament justificats, la minoració ha afectat només a professorat amb destinació provisional (comissions de servei, provisional i/o interins) i no a professorat amb destinació definitiva de llocs de treball a serveis educatius”, a no ser que el meu sigui un d’aquests casos puntuals. Jo tinc destinació definitiva, i en el meu servei educatiu, el curs vinent, quedaran persones amb destinació provisional.

4. Quan s’afirma que “s’ha garantit que en cada servei educatiu resti un nombre suficient de professionals de diferents perfils per aplicar les polítiques i els projectes prioritaris del Departament d’Educació”, us dic que no és així. Jo he estat l’únic professional del meu servei educatiu que s’ha format, ha fet el seguiment i ha avaluat els plans d’autonomia de centre 2005 a 2009 de la meva zona. Ningú més. I, segons el director dels serveis territorials, aquest és un projecte prioritari del Departament d’Educació.

5. D’entrada, les matemàtiques no són la meva especialitat. Si el Departament d’Educació es proposa sumar i multiplicar per incrementar l’eficàcia i l’eficiència, llavors, per què resta i divideix? Si el que vol és afrontar l’avenir dels nous reptes i les noves prioritats, no està fent unes operacions de càlcul equivocades?

Afortunadament, al llarg dels meus llargs 30 anys de vida docent –de servidor públic–, he anat adquirint sabers i expertesa que depassen els compartiments, les 4 regles, els arguments incoherents,… Fa temps que practico el rigor en la feina i la flexibilitat en el pensament i en l’actuació, i ho continuaré fent. M’agrada massa fer de mestre… les “polítiques” educatives de torn no m’espatllaran l’entusiasme: és potser per això que hauré de tornar a la docència directa. Ja m’està bé, ara ja he viscut de prop i he hagut de defensar –davant els meus companys i companyes– normatives, projectes i actuacions del Departament amb poca o nul•la connexió.

En referència al món docent, Salvador Espriu, l’any 1982, ens va deixar escrit que “el que cal al nostre poble per damunt de tot, i fugint de tot triomfalisme, és l’assumpció d’un ple i profund sentit de continuïtat i, doncs, de perdurabilitat”.

Vaig tenir la gran sort de conèixer Espriu; sempre vaig admirar la seva coherència!

Antonio Barrero
Juny de 2010